La Comissió Municipal Permanent, en reunió del 14 de febrer de 1927, rep un escrit del regidor Valenzuela en què sol·licita que es retolin uns carrers de Palma amb els noms dels metges Francisco Sancho, Bernardo Riera i Julián Álvarez. Dos anys més tard, el 29 d’abril de 1929, la petició és atesa i s’aplica a tres carrers de l’Eixample que parteixen de la plaça del Cardenal Reig. Els noms es conserven en l’actualitat, a excepció del de Bernardo Riera.

En el seu estudi Medicina y Médicos – Mallorca siglo XIX, el doctor Josep Tomàs Monserrat anota un resum de les activitats del seu col·lega F. Sancho, nascut el 1849 i llicenciat en Medicina per la Universitat de Madrid el 1873, que va exercir la seva professió al número 16 del carrer de la Concepció, on va morir el febrer de 1909.

Sancho va posar un especial èmfasi en la defensa de la vacuna com a mètode més eficaç per combatre la verola, arran de l’epidèmia que se’n va declarar a Palma l’any 1889. El tractament a base de desinfecció i aïllament dels afectats era, segons Sancho, absolutament ineficaç i tampoc no resultava aconsellable el procediment seguit fins llavors per al cultiu i posterior administració de les vacunes que, amb massa freqüència, transmetien alhora altres malalties entre les quals la sífilis tenia una important incidència. El doctor Sancho va proposar utilitzar vedelles com a medi de cultiu i que la vacunació, en lloc de fer-se braç a braç, es practicàs directament. La seva tesi es va acceptar i els resultats varen ser satisfactoris.

Malgrat que la seva verdadera especialitat era l’otologia, temes com la bronquitis, peritonitis o tuberculosi varen ser estudiats per aquest metge mallorquí que, entre altres innovacions, defensava la hipnosi com a mesura terapèutica. Entre els seus nombrosos pacients, Francesc Sancho va atendre personalment la reina Isabel II a la casa de la família Maroto, a causa d’una lleugera indisposició de la sobirana espanyola durant la seva visita a Mallorca. Sancho va deixar nombrosos estudis publicats i va ser l’impulsor del projecte d’un Mont de Pietat provincial per a la classe mèdica.


(Publicat per Gabriel Sabrafín al diari Última Hora el dia 16 de febrer de 2005)