“L’ombra del blanc” - Margalida Escalas

Entre la mar i el cel,
ombres que habiten la forma

Les obres de Margalida Escalas, de manera semblant a la filosofia japonesa, celebren la imperfecció, la senzillesa i la comunió amb la natura. Són fruit d’una contemplació atenta i silenciosa que ens recorda que el que és essencial no crida. Objectes que contenen restes de vida i ens impacten perquè, sovint, revelen elements que tenim registrats en la memòria. En els treballs anteriors, hi predominava la memòria marina, espines de peix, closques d’eriçó, escopinyes, fòssils. Ara, l’artista entra en un joc ambigu entre la mar i el cel, entre l’evocació de formes orgàniques i la de constel·lacions estelades, inspirades en les nits santanyineres. Peces que semblen orbitar en un cosmos íntim, com si fossin petits astres en suspensió, units per constel·lacions blanques i negres, instal·lades a les parets de l’espai com a testimonis d’una cosmogonia silenciosa.