Pura Coinsidansa
La ballarina Belén Martí Lluch i el músic Joan Miquel Oliver estan d’acord que tant la música com la dansa són llenguatges abstractes. Llavors, quin sentit té coreografiar una música o musicar una coreografia?
D’aquí neix Pura Coincidansa. Ball i guitarra en directe coincideixen en espai i temps amb el públic, que serà clau per als performers en l’execució de la peça. Una composició estructurada sobre el supòsit que tot és possible i que proposa fórmules que cerquen crear còmplices de la recerca escènica.
Cadascuna de les funcions de Pura Coincidansa és única i irrepetible. Els reptes canviants als quals es presten Martí i Oliver en cada passada són el fil conductor d’aquesta estratègia escènica creada sobre la base de l’aleatorietat més desitjada.
Escenografia: Jaime Roig