The Return of La Argentina, de Trajal Harrel

THE RETURN OF LA ARGENTINA, DE TRAJAL HARRELL

Antonia Mercé, també coneguda com La Argentina, va ser possiblement la ballarina espanyola més famosa del segle XX. Quaranta anys després de la seva mort, els fundadors del butō japonès (“dansa de la foscor”) Kazuo Ohno i Tatsumi Hijikata la varen honrar els anys 70 amb la peça Admirant La Argentina. El solo de Trajal Harrell és un homenatge a La Argentina, a Ohno i a Hijikata, i a les xarxes de la història subjacents en el present.

Coreografia i interpretació: Trajal Harrell
Comissionat pel Museum of Modern Art (MoMA)


Després de l’actuació de 30 minuts, us convidam a quedar per a la xerrada posterior entre Trajal Harrell i Isabel de Naverán.

CONVERSA ENTRE TRAJAL I ISABEL DE NAVERÁN – 19.30 h

Després de la presentació de The Return of La Argentina, Isabel de Naverán conversa amb Trajal Harrell sobre la dansa com a arxiu viu i espai de transformació de la memòria. A partir de la figura de la ballarina i balladora espanyola Antonia Mercé, La Argentina (1890-1936), el diàleg explorarà la relació entre història, cos i transmissió, i com el gest i l’evocació poden expandir els límits de l’arxiu en dansa.
Tots dos compartiran les seves respectives aproximacions a La Argentina i la influència que va tenir sobre Kazuo Ohno (1906-2010) i Tatsumi Hijikata (1928-1986), fundadors de la dansa Butō al Japó. Harrell reinterpreta aquests llegats des de la dansa postmoderna, el voguing i la teatralitat, plantejant la transmissió coreogràfica més enllà de la reproducció de repertoris, entesa com una transformació especulativa que, a partir de gests mínims i minoritaris, és capaç de trencar la linealitat històrica. En aquest sentit, de Naverán introdueix la noció de síncope, entesa no sols com a interrupció del ritme, sinó com una dislocació temporal, el col·lapse que sofreix la gran història i que permet la reaparició de gests i cossos del passat en nous contexts. En el diàleg reflexionaran sobre el caràcter espectral de la dansa, sobre les tensions entre presència i absència i sobre el cos com a arxiu.