38 anys del Via Crucis de Llorenç Moyà

VIA CRUCIS de Llorenç Moyà - 38 ANYS

Enguany fa 38 anys que, cada Divendres Sant, l’Ajuntament de Palma, a través del grup Taula Rodona Teatre, presenta l’espectacle VIA CRUCIS de Llorenç Moyà.
L’any llunyà 1978 vaig conèixer Llorenç Moyà, quan en Ramon Cavaller va muntar per primera vegada El fogó dels jueus, a la fàbrica de catifes de sa Calatrava.
Vaig coincidir moltes vegades amb Moyà a les tertúlies de la Llibreria Jovellanos i allà férem una certa amistat.
L’any 1984 vaig interpretar el seu magnífic monòleg: Polifem.
Vaig començar a llegir molta obra de Moyà i l’any 1986 amb Adolfo Díez vàrem proposar muntar L’Adoració dels tres Reis d’Orient a l’Ajuntament. El mateix 1986 va caure a les meves mans l’estimat poemari VIA CRUCIS. Ho vàrem proposar a l’Ajuntament i de llavors ençà s’ha convertit en una tradició esperada cada Divendres Sant pels mallorquins i públic en general.
Una de les claus de la força de l’espectacle és l’austeritat amb el vestuari i, també amb els elements escenogràfics que recorden una mica figures del Bosch.
És un ritu teatral, on es barregen la poesia, el moviment, el crit, el plany, i la música per endinsar-se fins al fons de cada espectador, amb una visió passoliniana per donar una “visió universal” lluny d’uns “tòpics provincians”.
Sempre he pensat… quina llàstima que en llorenç Moyà no va poder gaudir de veure el seu Via Crucis representat, ja que crec que mai es va imaginar que amb el pas dels anys es convertiria en una tradició tan hermosa, però d’una cosa sí que n’estic molt satisfet i és que tant L’Adoració com el Via Crucis hagin servit per conèixer millor l’obra d’aquest gran binissalemer.
Vull acabar amb les paraules del bell vers de la tretzena estació:

Jesús, davallat, als braços Maria

La vostra falda humil, ai!, trista mare,
vós encara la veis com un bressol.
Cantau cantau, fins que s’hi adormi el Sol,
que el vespre és curt i la lluneta clara.
Mes la lluna no ve i, per vostra cara,
d’estels gemmats en baixa un rierol.
Des que sou confident del rossinyol
un dolor de set ones us amara…
Jardinera plorosa del jardí
devastat, que delíeu por collir,
amb dits d’albada, el violer de l’iris,
esperau els perfums dels brots novells
i colliu cinc braçades de clavells,
puix que la Neu ha empurpurat els lliris

Bernat Pujol Matas, Divendres Sant del 2025

REPARTIMENT:

Actors

Crist: Àngel Colomer
Mare de Déu: Ana Garcia
Verònica: Xisca Sureda
Cirineu: Sara Mingolla
Soldat 1: David Martín
Soldat 2: Toni Borràs
Lladre 1: Eric Mascaró
Lladre 2: Rafel Pizarro
Escut 1: Carles Expósito
Escut 2: Rocío Gracia
Dona 1: Aina Segura
Dona 2: Carme Feliu
Dona 3: Kika Sabaniel
Dona 4: Isabel María Monterde
Dona 5: Clara Pascual
Dona 6: Silvia Garcia
Nina: Aina Borràs

Lectors

Catalina Sureda
María Magdalena Aguiló
Pep Banyo
Miquel Garau

Presentador

Bernat Pujol

Veu

Vicky Pieniazeck

Músics

Jaume Salom
Carlos Gil
Teresa Gil

EQUIP TÈCNIC:
Maquillatge: Xisca Sureda & Kika Sabaniel
Confecció de vestuari: Àngela Morán & Francisca Matas
Sonorització: Carlos Gil
Dramatúrgia: Adolfo Díez & Bernat Pujol
Escenografia i vestuari: Bernat Pujol
Realització i pintura de telons: Matthew Taylor & Bernat Pujol
Coordinació: Taula Rodona Teatre
Producció: Ajuntament de Palma
Direcció: Bernat Pujol

Divendres Sant, 18 d’abril de 2025,
a les 12 h. Ses Voltes