“Patrimoni cultural: reptes i oportunitats”
ARTE Y CULTURA DIGITAL: CONSTRUCCIÓN DE SU RELATO PARA LA PRESERVACIÓN DE UNA MEMORIA EN RIESGO
José Ramón Alcalá Mellado
El relat historiogràfic de les manifestacions artístiques de la cultura digital actual es fa més necessari que mai, després de més de mig segle d’història, caracteritzada per la fragilitat, vulnerabilitat i obsolescència de les seves obres i creacions. La falta de responsabilitat dels (mal) anomenats “museus d’art contemporanis”, eludint la seva obligació d’incloure entre les seves col·leccions i museïtzar les pràctiques artístiques medials creades pels i les artistes des de la dècada dels anys 50 del segle passat, i que constitueixen avui dia la forma més espontània i natural de comunicació i percepció de la realitat i de l’autoidentitat de les joves generacions nascudes en el segle XXI, exigeixen un exercici de governança que fa necessari, per part dels experts i dels seus participants actius, emprendre de manera urgent una sèrie d’actuacions que podrien ser resumides en: explicar què és aquest nou art; parlar del relat que les expliqui i contextualitzi; analitzar perquè, malgrat ser la representació més genuïna i popular, no ho tenim encara implementat en el nostre imaginari individual i col·lectiu; la necessitat de començar a museïtzar i la importància d’assumir-ho per part dels museus; i, finalment, la seva governança, això és, exigir l’exercici de responsabilitat dels governs amb tot aquest nou patrimoni artístic i cultural, que necessita ser conservat (en alguns –molts– casos, restaurat), ordenat, exhibit, relatat i divulgat.
Aquest text, escrit des de l’experiència artística, curatorial, teòrica, docent i de la gestió museística en l’àmbit dels nous mitjans, amb més de 50 anys, per part del seu autor, tracta d’explicar cadascun d’aquests aspectes i estructurar les actuacions necessàries per a solucionar aquesta “història pendent” i preservar aquesta “memòria en risc” a la qual al·ludeix el títol del present treball de recerca.