Joana Cera: “Tic-tac”

Comissària: Asun Clar

El temps s’acaba. O potser ja s’ha acabat. Un temps valuós per a canviar i resoldre els reptes de tots tipus que ofeguen el nostre món.
La intervenció vol posar de relleu la necessitat d’un canvi de paradigma. La societat actual està malmesa pels enfrontaments polítics, socials i mediambientals. Moltes veus reclamen canvis per a aturar el deteriorament que sofrim a nivell col·lectiu. L’art és una plataforma idònia per a donar suport a aquestes reivindicacions, ja que apel·la a la recepció per mitjà de canals no habituals, no explícits, que freguen el conscient, de manera que la recepció pren un sentit que arriba a nivells menys terrenals.
Joana Cera fa servir l’art per a exposar aspectes d’aquesta situació. L’art com a altaveu, com a revulsiu que despulla el que se’ns mostra esmorteït o que, en tot cas, sentim com a renou de fons sense escoltar.
Cada individu juga un rol clau i té la clau per a canviar determinades situacions. L’artista juga amb el bilingüisme i la polisèmia com un camí per a abordar, de forma subtil i tangencial, com si fos un frec que et toca l’esquena, el seu missatge: el del canvi i el de la comunicació enfront de les opcions que ens proposen.
La seva obra, plena de registres, ens convoca a considerar el temps en tot el seu abast. Temps terrenal i abstracte, temps sense fi que connecta amb la vida i el no-res o, per ventura, amb el més enllà. Temps cíclic que torna una vegada i una altra però sempre canviant. Les paraules de Martí Peran adreçades a l’obra de Joana Cera són aclaridores en aquest sentit:
El llenguatge escrit i sonor, l’escultura, la fotografia i el vídeo són els instruments amb els quals ens fa arribar les seves reflexions. Un llenguatge multidisciplinari que permet traslladar els seus continguts amb una gran riquesa d’expressions. Unes obres caracteritzades per la subtilesa a l’hora de lliurar els seus missatges simbòlics, mai cridaneres; obres sempre suggeridores, xiuxiuejades a cau d’orella perquè l’espectador pugui connectar i completar el seu sentit. Però també dotades d’una qualitat estètica depurada, on cada mitjà d’expressió fa servir els seus recursos propis per a manifestar els seus objectius. Tot plegat, es manifesta la capacitat de l’art per a expressar continguts a la vegada intel·lectuals i sensibles, que aspiren a abordar el que no és visible.