Mesures tradicionals de Mallorca

Les restes arqueològiques indiquen que les persones compten des de fa més de 20.000 anys. No obstant això, hi ha coses que no es poden comptar per unitats com l’aigua que bevem, la farina que menjam, el pes d’una persona que aixecam, la distància que ens separa d’un poble, etc. La necessitat de quantificar aquestes idees o magnituds feu aparèixer el concepte de mesura.

Mesurar és comparar. I per comparar cal un patró: un valor de referència acceptat per les persones d’una comunitat que el faran servir, principalment, per a valorar i comerciar. Molts d’aquests patrons estaven basats, originàriament, en alguna part del cos de qui governava: el seu pam, la seva passa, la seva braça, etc. Aquests models basats en el cos humà es coneixen amb el nom de patrons antropomètrics.

Les mesures tradicionals de Mallorca tenen el seu origen, com és lògic, en la conquesta cristiana de 1229. El Regne de Mallorca anà configurant un sistema de mesures, més o menys particular, a partir dels patrons catalans importats (que al seu torn eren hereus del sistema romà) amb una certa influència de les mesures àrabs que ja existien a l’illa.

En diverses ocasions, els reis espanyols intentaren la unificació de mesures a tot el territori (Felip II el 1585, Felip V el 1739, Carles IV el 1801), però els patrons tradicionals mallorquins foren vigents, de facto, fins ben entrat el s. XX, molt després de la implantació oficial a Espanya del sistema mètric decimal (1849).

Les principals fonts per a estudiar les mesures tradicionals són els inventaris, documents notarials, llegats, herències... o llibres oficials com el Llibre de les quarterades (que forma part del Llibre del repartiment).

Aquesta exposició pretén posar en valor, mitjançant un enfocament divulgatiu rigorós, el tresor històric que constitueix el sistema de mesures tradicionals pròpies de Mallorca. No s’ha de perdre de vista, emperò, que la majoria de mesures tradicionals han evolucionat al llarg del temps de manera que, en molts casos, és difícil definir les equivalències mètriques precises. Correspon als erudits el detall i l’exhaustivitat en aquest camp i aquí es presenten només els àmbits i les mesures més significatius.