Quan es varen realitzar les obres de rehabilitació de Can Balaguer, finalitzades el 2016, a l’interior dels murs de la cantonada nord-est de la propietat hi varen aparèixer unes restes de pintures murals datades al segle XIV; és a dir, d’època medieval. La major part de l’edifici que avui coneixem com Can Balaguer és d’època barroca. Aquestes restes ens donen informació sobre les construccions anteriors.
L’estudi realitzat el 2018 per les investigadores de la UIB Sebastiana Sabater, Magdalena Cerdà i Antònia Juan, el qual ha servit de base a la museïtzació de la sala, confirma que aquest espai es correspon amb l’edifici nord-est representat a l’illa “del cap del Born” entre els carrers de Can Serinyà i de la Mare de Déu d’Atotxa, al plànol de Garau de 1664.
El treball previ de M. José Massot Ramis d’Ayreflor, que va servir de base a la museïtzació de la planta noble de Can Balaguer, ja anticipava aquest resultat. La recerca d’aquesta investigadora va documentar la casa fins al segle XV i va deixar constància de l’evolució de la propietat. D’aquesta manera sabem que aquesta illeta, en les seves paraules, «al cadastre de 1576, se cita com a “Illa de mossèn Jordi Nunis de Santjohan” i es trobava constituïda per tres cases majors valorades en més de 1.000 lliures cadascuna; dues cases petites i dues botigues, una d’aquestes amb algorfa just al cantó del Born».
Amb la museïtzació d’aquesta sala es volen donar a conèixer aquests orígens i els elements més característics de l’arquitectura domèstica medieval, motiu pel qual s’hi han inclòs peces procedents d’altres immobles pertanyents a col·leccions particulars.