Cia. Daniel Abreu
Durada: 55 minuts
El hijo parla sobre el vincle amb els progenitors amb un lloc i el que feim amb tot això. Els fills, els descendents. D’alguna forma ens entenem com a individus que es desfermen, però que alhora ens engirgolam molt profundament en una repetició de formes i fets, com si fos la reinterpretació d’una historia constant.
Un home en la natura, la seva arribada, la màgia de néixer, el desenvolupament amb lligams al primari i a la cultura, i a partir d’aquí es veu com s’estableix allò que conformarà el seu camí. Mitjançant la poètica de la imatge i del so, Abreu presenta un descendent, i sense que hi estiguin presents ens parla dels progenitors, dels llocs i sobretot del màgic. Alternant un cos d’avui, mòbil i conscient, enfront d’altres mons, que sense ser accessibles a la vista ens afecten i ens acompanyen per camins, i generen sensacions del cos davant fets projectats en llums i ombres.
Daniel Abreu és Premi Nacional de Dansa 2014
Creació, il·luminació i interpretació: Daniel Abreu / Ajudant de direcció: Janet Novás / Acompanyament a la dramatúrgia: Marina Weiner / Música: Collage / Atrezzo: Las practicables / Vestuari: Leo Martínez i Daniel Abreu