
La Fundació Miró Mallorca, en colaboración con el Festival Internacional de Música de Deià, presenta el cicle de concerts Miró i la Música
Concert “Satie – Planès”, interpretat pel pianista Alain Planès.
Gran amant i coneixedor de la pintura, no menys erudit en la seva passió per la poesia, Alain Planès gaudeix d’una carrera a la seva imatge: des del principi ha seguit el camí de la vida en lloc dels cants de sirena d’una glòria que exigeix massa compromisos. Hi ha en ell una barreja curiosa de Proust i Wilde.
Amb el primer comparteix la seva relació amb el temps, profunda, expandida, schubertiana. Amb el segon, un cert dandisme intel·lectual, una forma de cinisme refinat que, tanmateix, no sacrifica la tendresa.
D’una mare amb temperament artístic, pintora i melòmana, ha heretat i conservat una humilitat fervent i un desinterès del gest. Al final, és això el que crea l’estil: el rigor serveix de poc sense la gràcia. Aquesta sensibilitat polifacètica va descobrir el piano als cinc anys, va tocar per primera vegada amb orquestra tres anys més tard i, després del Conservatori de París, va anar cap als Estats Units a la recerca d’una altra manera de fer música: amb Pressler, Sebök, Primrose i Starker, el company de concerts habitual dels quals, Alain Planès, va romandre durant molt de temps als Estats Units i a Europa.
Solista, músic de cambra, acompanyant, professor: tots els aspectes del seu art desperten el seu interès. A més, va tenir l’oportunitat de descobrir tot el repertori clàssic i contemporani tocant-lo en dos pianos amb François Michel, un amic de Stravinski, a casa del qual Michel s’havia barrejat amb les grans figures intel·lectuals de l’època com Malraux, Deleuze, Cassandre i, més tard, Miró. Quan va tornar a França uns anys més tard, es va convertir, a petició de Pierre Boulez, en pianista solista de l’Ensemble Intercontemporain, on va romandre fins al 1981. El seu treball exhaustiu amb compositors eminents com Boulez, Stockhausen, Ligeti i Berio va segellar definitivament l’eclecticisme de la seva interpretació i va impulsar els festivals de música més importants a cercar la seva presència. Entre ells, La Roque-d’Anthéron, Montreux, Ais de Provença i el prestigiós Festival Marlboro, on ha aparegut durant molts anys, fidel a la seva excepcionalment estreta associació amb Rudolf Serkin.
Programa:
Valse-ballet
Erik Satie, Alain Planes
Gnossienne No. 1
Erik Satie, Alain Planès
Gymnopédie No. 1
Erik Satie, Alain Planès
Gnossienne No. 2
Erik Satie, Alain Planès
Pièces froides, primera part “Airs à faire fuir”: I. D’une manière…
Erik Satie, Alain Planes
Pièces froides, primera part “Airs à faire fuir”: II. Modestement
Erik Satie, Alain Planès
Pièces froides, primera part “Airs à faire fuir”: III. S’inviter
Erik Satie, Alain Planès